Ni neguit, ni angoixa. Buida, totalment buida, com feia temps que no em sentia… Quan alguna cosa falla he pogut aferrar-me a tu, però sembla que et torno a perdre... Et perdo per la maldat, pels interessos, per la insensibilitat... pel joc brut. Sembla que desapareguis, però si busco dins meu sé que mai et deixaré marxar, perquè mai deixaré d’estimar-te. Passaran tempestes però no deixaré que t’allunyis. Em faràs caure però quan em torni a aixecar tu em donaràs la velocitat per posar-me en marxa. Em faràs perdre la il·lusió, però quan torni a creure en mi, tornarem a brillar. Quedaré muda, tancaré els ulls i no existiré, però quan recuperi les forces ballaré amb la teva música, cantaré les teves cançons. Ploraré d’alegria mil vegades més. Tornaré a saltar i a girar, tremolaré i em frustraré. No em penso rendir. Passaria tot el que hem passat mil vegades més, tots els cops que calguin per demostrar que t’estimo, que sense tu no sóc jo. Seguiré aquí com fins ara perquè em facis gaudir i perquè em facis patir. Amb tu arribaré a la fi del món. Eternament. Per sempre junts...
