La
vida et regala moltes coses però tard o d’hora se les emporta sense que puguis
fer-hi res.
Ens
hem vist créixer jugant, rient, plorant, enfadant-nos, aprenent de tot el que
se’ns presentava.
Recordo
tantes coses gurdita... Quan em portaves una pinya perquè te la llencés i jo
l’amagava fen-te parar boja. Quan ens venies a rebre amb el pèl del llom
arrissat i movent la cua que semblava que t’anessis a trencar. Quan et menjaves
qualsevol cosa que estigués al teu abast i havíem d’anar darrere teu per
renyar-te. Quan venies per sota la taula a buscar un trosset de dinar o de
sopar sense que ningú s’adonés. Encara no entenc com podies córrer tant ràpid,
baixant de la muntanya i saltant pels camps, com les cabres, una imatge que
tots tenim gravada. Tantes coses se’m venen al cap, tot de records que sempre
portaré amb mi...
Pràcticament
tota la vida amb nosaltres, hem gaudit i hem patit junts. Avui ha arribat el
teu moment i hem hagut de deixar-te marxar perquè no seguissis patint i perquè
tornessis a estar preparada per córrer per un lloc ple de camps d’herba alta,
amb pinyes i premis, amb bombons, amb les pastanagues que tant t’agraden i
també on hi ha gats als quals empaitar.
Ara
només em queda agrair-te aquests 13 anys que ens has acompanyat, que ens has
estimat i tot el que ens has ensenyat, els veritables valors de la fidelitat,
l’amistat, l’amor i la comprensió. El coratge en els pitjors moments i la teva
gran empatia amb la mita quan s’ha trobat malament. La fortalesa quan ni tu
mateixa podies seguir. Gràcies Laa-Laa, bonica. Sempre et portarem amb
nosaltres. Gaudeix i descansa tranquil·la allà on siguis, que de ben segur serà
el paradís perquè te’l tens ben guanyat petita meva.
La
llum s’ha apagat però el teló segueix entreobert, perquè el públic que hi resta
recordi la gran obra de teatre que s’hi va representar. Has estat la millor
companya durant aquesta part del viatge que tan debò no hagués acabat mai...
T’estimo.
