La gran passió de somniar...
Mig adormida i del tot desperta. M'encanta
dibuixar tendresa, drama, patiment, encant. Veure els meus desitjos
complir-se...
El mateix em passa amb tu. T'odio, et
somnio, em torno boja, faig ballar el meu cap amb la teva melodia desafinada.
Estic batallant contra impensables, els
toco amb els dits... Perquè no el teu cap impossible?
No és per falta de ganes. Serà la por
aquesta de perdre-ho tot una altra vegada...
I és que com sempre, perdo en les millors
apostes.
Les que em maten i em donen vida només de mantenir-les
enceses dins el desig de fer-les reals.
La diferència amb la resta és que ara
gaudeixo cada moment i cada mirada, cada petit gest, mentre segueixo maleïnt
els moments tensos pensant:
Gaudeix de cada moment com si hagués de ser l'últim, però recorda: "Els vaixells estan més segurs al port, però no van ser construïts per això".
ResponEliminaEts una super crack Darling! Em gravaré aquesta frase al cap i no l'esborraré MAI! T'idolatro! T'estimo! :)
EliminaM'ha encantat.
ResponEliminaJo odio que m'agradi tot d'una persona, tot tot, fins i tot lo dolent. Això és mostra de que no estem pensant amb el cap, sinó amb el cor.
Petons maca!
És una sensació terrible... però increïble a l'hora! Totalment d'acord amb tu Judit!
EliminaGràcies bonica:)