Una pedra dins la sabata

Aquell primer somni. La primera vegada que m’adormia pensant en tu i en quina seria l’última imatge que et vingués al cap.

Tinc el somni difuminat, els fets borrosos, enterbolits. Només recordo la sensació en despertar. Un núvol m’enlairava i la llum torbadora que feia relluir els cabells embolcallats de sospirs.

Vaig obrir els ulls: ha estat real. És real. Ho vaig creure durant uns minuts. Un plaer indescriptible, un somriure permanent. Havia oblidat el que era sentir les galtes envermellides en un moment de soledat, de la vergonya d’estar sola i sentir com em corrien les pessigolles per tota l’esquena, de no poder –ni voler- evitar un riure nerviós i delator que m’acostava una mica cap a tu.

No puc escriure sobre moments romàntics. Només conec històries i desitjos que m’inunden i em fan perdre el punt de realitat en el que ens trobem. Només puc pensar-te, imaginar instants dolços, intensos, imperfectes. Construeixo instantànies de les mirades, dels gestos. Un magatzem de tot allò que m’encisa, del que forma els meus dies i les estones fatídiques, aquelles on tant sols trobo els teus ulls terribles disparant un tret que em crida a l’ànima i la porta per un camí de pedres.