Esbufecs

L’home toca el violí suaument i alguns se’l miren enfadats, doncs ja torna a ser aquí per molestar. Altres no en fan cas i mentre, jo els miro a tots i escolto. Les respiracions, els esbufecs, les cares de cansament. Estem a divendres. Mentre els observo segueixen fregant les cordes, algunes sonen estridents i desafinades. I com de costum em poso pensar en com puc descriure l’escena, en què m’inspira. Si aixeco el cap veig un avi, m’ha ensenyat la foto del seu net acabat de néixer, li he dit si volia seure i m’ha ben convençut perquè no m’aixequés. S’ha passat una estona dret i ara està explicant batalletes entretingudes a dues noies de la meva edat, que fan cara de desconcertades. Això però no fa que l’home calli i segueixi buscant temes de què parlar. Davant a l’esquerra hi ha un noi jove, amb la mirada mig adormida, que va fent gestos d’incomoditat de tan en tan. Es queda amb la boca oberta, acluca els ulls, els torna a obrir i seguint el ritme dels cascs que duu posats pica de peus al terra. No vull fixar-me en ningú més perquè a simple vista tampoc sembla que facin res extraordinari. Des que he començat a escriure s’ha anat apagant el dia. Es veu algun vaixell al mar i penso en el fred que deuen passar i m’imagino allà parada amb el constipat que porto a sobre. Estem a Arenys, amb una mica de sort només ens aturarem 10 minutets. L’avi gesticula exageradament, em poso a riure i amb els ulls plorosos d’emoció em fa que no amb el cap: “no te rias tanto”, em diu. El soroll del tren ja no es sent però la porta ha quedat oberta i passa la corrent d’aire. El noi es posa la caputxa, mira el meus peus sobre el seient i fa el mateix, arraulint-se. I s’adorm... Un home fa estona que es canvia de vagó amunt i avall i no s’està quiet. Ens movem o no?

Haig de ser a la conferència d’aquí a una estona i encara no he pensat res pel torn de preguntes... “Si disculpi, em pot dir com una persona pot oblidar un record del que no es vol desfer?”

I el periodista incrèdul em mirarà i amb veu de mare desesperada dirà: Vols fer el favor de llevar-te, que arribaràs tard?

(dissabte, 22/10/11)