Victòria i adéu a Sepang.

No sabia si esperar-me, deixar-ho reposar o què fer, però al final m’he decidit.

Aquest matí només llevar-me he sentit com cridaven al menjador, veient la televisió, aquest cap de setmana hi havia motociclisme a Malàisia. M’he aixecat ràpid, despentinada i amb els ulls mig tancats. “Què passa?” S’ha fet el silenci. “Simoncelli” He encès ràpid l’ordinador, m’he posat a buscar. Mitjans, canals de televisió on-line, premsa, perfils de Twitter. A tot arreu deia que era greu. I buscant i seguia llegint comunicats de premsa dels equips de motos, la preocupació de la gent a la xarxa. Edwards i Rossi se l’han emportat per davant quan ha caigut. Però no he vist les imatges, almenys no encara. Ha quedat estès al terra, inert, sense casc. Tant de bo s’estabilitzi, no podem passar un altre cop pel mateix. Anava amunt i avall per les pàgines. Silenci a casa. El meu pare seguia canviant de canal nerviós, buscant alguna notícia optimista. Xoc. Davant els meus ulls s’actualitza la pàgina. “S’ha acabat”. No tenia esma per cridar al meu pare, que bufava i bufava. 24 anys.

Estimo el món del motor, un dels molts somnis de quan era més petita era seguir-ho tot de ben a prop. Suposo que és per això que estudio periodisme. Que és per això que m’afecten tant aquestes coses. Però crec que no has de sentir molta passió per un esport així per lamentar una pèrdua tan sobtada. Tan jove i tan ple d’energia. Fatalitats en les que et pares a pensar i no t’entren mai al cap.

El circuit que li va donar la victòria li ha robat l’última alenada. Companys, amics, familiars i seguidors, tot un món ha presenciat com marxava fent el que més li agradava, competint i arriscant al límit. Seria d’ingenus pensar que no tornarà a passar, però tant de bo no es repetís un mal tràngol com aquest. El paddock, el campionat i el motor li diu adéu prematurament a un jove Simoncelli que apuntava a ser el substitut del més gran Rossi 46.

I aquest és l’esport que tants estimem, aquest on tots els segons compten, on tot pot passar, on resideixen la velocitat, la competició i el risc.

Segueixo llegint comunicats de premsa i pàgines web, publicacions de corredors i pilots de totes les modalitats i categories, i encara em cauen llàgrimes i se m’encongeix el cor. Sempre se’t recordarà, Sic 58. Ciao, Marco.