12 de febrer del 2012

“Com més creixi la injustícia més grans seran les nostres ganes de lluitar”


No m’agrada la paraula costum. Quan una cosa que t’agrada es converteix en un costum injust és encara pitjor.

Campionat de patinatge artístic de Grups Show. Són infinites les opinions i les valoracions que pot fer un jutge, però quan hi ha unes normes establertes, les impressions possibles es limiten. Què passa quan s’obvia un reglament en la puntuació d’un grup show?

No sé que deuen pensar el jutges, quins motius tenen per actuar d’aquesta manera, il·legal, fent cas omís a les lleis establertes. Em passen pel cap moltes preguntes... Realment s’estimen el patinatge o senzillament, el valoren? Cometent les injustícies que es veuen any rere any crec que els importa ben poc a tots, tant als directius de les federacions com als mateixos jutges. Algú els hauria de fer veure que no tenen a les seves mans els interessos dels clubs ni de les territorials, sinó que estan jugant amb l’esforç diari de centenars de patinadors i patinadores, amb les seves vides i les seves il·lusions, deixant de banda l’elevada despesa econòmica que suposa aquesta dedicació. S’adona senyor jutge que està fent miques hores de feina? Que està esquinçant somnis? Hi ha coses que no entenc. Quins interessos hi ha darrera de les puntuacions? Perquè cada any es repeteixen els mateixos resultats? Perquè els nous equips i els que tenen menys renom no tenen igualtat amb la resta? Perquè no es potencia la varietat d’equips catalans?

És una llàstima que gent sense escrúpols tingui el poder de moure els fils d’aquest esport a nivell català. És una llàstima que no s’estimin el patinatge ni una milionèsima part del que se l’estimen les patinadores i patinadors, com també ho és entrar a pista sabent que després de 5 minuts de coreografia s’acaba la feina de tot un any i que no arribaràs més lluny.

És lamentable veure que al campionat català has passat la mà per la cara als equips que estaven per davant teu a la competició de la teva territorial, però m’encantaria veure’ls-hi l’expressió als jutges que ens van puntuar el passat mes de gener.

És molt dolorós haver de viure aquesta realitat i que això es converteixi en un costum.

4 comentaris:

  1. Èrica! M'agrada molt aquest bloc!
    Un petó^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Judit! És un plaer saber que poc a poc la gent em llegeix! :)

      Elimina
  2. Gran veritat... Trista pero veritat..

    ResponElimina
  3. Èrica! Per fi he trobat el bloc... I en referència al tema de l'article, he assistit a prou campionats com per haver experimentat en primera persona l'arbitrarietat amb la que es donen algunes puntuacions. Espero que, en algun moment, s'adonaran que això, a la llarga, fa més mal que bé...

    ResponElimina