Xoc

Joc de complicitats, de mirades càlides. Un frec a frec intens que desprèn adrenalina a cada instant. La roba s’impregna, les olors es contagien. Sinceritat dolça, pronunciada amb delicadesa, inunda les idees i l’entorn es desdibuixa. La seva força no m’abandona, al contrari, em sorprèn. Veu lenta, inquisidora. S’assequen les llàgrimes.

Món aturat. Ni sons ni persones. Invisibles. M’he estavellat un cop més, però ha estat una bona manera de fer-ho.