Encara és de dia

Després d’una dormida interminable el dia se m’ha presentat d’esquenes. De camí a Barcelona he pensat: quan torni serà de nit i seguiré igual. Però a la tarda he sortit a la plaça i era de dia. ENCARA és de dia!

Durant els últims mesos vivia una tornada negra que no m’ajudava amb els mals de cap. Però ara miro per la finestra i veig com el sol es va desfent i com canvien els colors del cel, com els cotxes tornen a casa. Però la gent segueix fent cara d’avorriment i tanca els ulls. Les piles s’esgoten. Hi ha gent inquieta, altres que llegeixen i altres que escolten música...

I jo estic una mica més viva perquè és de dia, perquè encara queda llum, perquè els meus ulls no s’adormen. Perquè en aquests minuts de més que gaudeixo de les espurnes del sol evito capficar-me en tot allò que no funciona, en tot el que voldria canviar i no canvio... I quan arribo a aquest punt, al d’escriure qualsevol cosa, no puc evitar fer-me la mateixa pregunta de sempre: quan deixaràs de pensar en com ser feliç? Quan deixaràs de pensar en que aparegui una persona que et robi els sospirs?

Gasta els minuts en riure, deixa de mirar a cada moment en la mateixa direcció: perd el nord i no busquis el sud. Vacil·la, cau, clava’t pedres als peus i aixeca’t. Dedica’t a escriure records i somriures, a eixugar-te les llàgrimes, a desar-ho tot a la teva memòria i poder-ho reviure tantes vegades com vulguis...