Pol·len

Primavera atapeïda. Plena de colors, de música que inspira i d’històries, persones que enamoren.

Una època de l’any que em porta molts malsdecap però que tot i això m’apassiona.

Hi ha molts més detalls a l’aire i a tothom li canvia l’humor. I també som més inestables.

Estem exposats a moltes més sensacions i estem, qui més qui menys, pendents d’elles i de com els demés ho experimenten i com ens afecta a nosaltres, de què causem al nostre voltant.

Aquesta abundància pot suposar un atabalament terrible, encisador. Quan els milers de sensacions, idees, opinions brollen del nostre cap, podem arribar a construir bombes de rellotgeria. Parla l’experta.

A qui la primavera la sang li altera, li bull el cap i li estira la llengua.

Si a l’hivern covo embolics al meu cap, ara és el moment d’exprimir-los.

Per ser una època tan viva, a mi em dóna per saturar-me i anhelar la diversió, els somnis, les sensacions extremes. Aquestes últimes són les que em solen jugar males passades...

M’enamoro d’un riure estrident i pesat, de mirades que no em busquen, d’històries que em fan tornar encara més boja...

L’amor, la bellesa, la bogeria,
els colors, les històries difícils

em captiven durant la primavera.