Una
jove afganesa és violada i després condemnada a presó. Quan he sentit això a
les notícies no me’n sabia avenir. Penso en la desigualtat social que vivim
aquí i ja em poso les mans al cap, però sentir una cosa així és esgarrifós i és
gairebé impossible de creure.
L’altre
dia ho parlava amb una amiga i és que, puc comprendre la diversitat de
religions i de creences però el que mai podré acceptar, com a dona i com a
ciutadana d’un món que tendeix a “evolucionar”, és el fanatisme que porta a
accions desmesurades contra les dones i contra els drets humans reconeguts
universalment que haurien de passar per sobre de qualsevol llibre sagrat o
d’una ideologia per molt que hagi estat instaurada des de fa molts segles.
No
puc comprendre les figures i les lacres retrògrades que encara contaminen el
món i el desenvolupament social i ideològic que neix o es remodela amb les
noves generacions. Potser la meva opinió també és fruit d’una mena
d’estancament dins el rebuig a l’herència cultural i religiosa. Un bon debat
ideològic i de renovació crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada