La llum de les nostres vides

La vida et regala moltes coses però tard o d’hora se les emporta sense que puguis fer-hi res.

Ens hem vist créixer jugant, rient, plorant, enfadant-nos, aprenent de tot el que se’ns presentava.

Recordo tantes coses gurdita... Quan em portaves una pinya perquè te la llencés i jo l’amagava fen-te parar boja. Quan ens venies a rebre amb el pèl del llom arrissat i movent la cua que semblava que t’anessis a trencar. Quan et menjaves qualsevol cosa que estigués al teu abast i havíem d’anar darrere teu per renyar-te. Quan venies per sota la taula a buscar un trosset de dinar o de sopar sense que ningú s’adonés. Encara no entenc com podies córrer tant ràpid, baixant de la muntanya i saltant pels camps, com les cabres, una imatge que tots tenim gravada. Tantes coses se’m venen al cap, tot de records que sempre portaré amb mi...

Pràcticament tota la vida amb nosaltres, hem gaudit i hem patit junts. Avui ha arribat el teu moment i hem hagut de deixar-te marxar perquè no seguissis patint i perquè tornessis a estar preparada per córrer per un lloc ple de camps d’herba alta, amb pinyes i premis, amb bombons, amb les pastanagues que tant t’agraden i també on hi ha gats als quals empaitar.

Ara només em queda agrair-te aquests 13 anys que ens has acompanyat, que ens has estimat i tot el que ens has ensenyat, els veritables valors de la fidelitat, l’amistat, l’amor i la comprensió. El coratge en els pitjors moments i la teva gran empatia amb la mita quan s’ha trobat malament. La fortalesa quan ni tu mateixa podies seguir. Gràcies Laa-Laa, bonica. Sempre et portarem amb nosaltres. Gaudeix i descansa tranquil·la allà on siguis, que de ben segur serà el paradís perquè te’l tens ben guanyat petita meva.

La llum s’ha apagat però el teló segueix entreobert, perquè el públic que hi resta recordi la gran obra de teatre que s’hi va representar. Has estat la millor companya durant aquesta part del viatge que tan debò no hagués acabat mai... T’estimo Laa-Laa. ♥