Os habéis equivocao

Sóc d'aquelles persones que no acostuma a conèixer en profunditat tot el que passa al món. No entenc d'economia i poc de política, dos dels temes que més s'han sentit durant els últims mesos aquí i arreu. Tampoc he participat mai activament en reclames públiques i multitudinàries. He fet les meves reflexions, he comentat i debatut en petit comitè però res més fora d'un àmbit reduït. I suposo que és per la por a ficar la pota que mai he estat present en manifestacions ni he seguit grans moviments. O potser perquè no m'havia fet meu el missatge que es defensava en un moment concret. Per no enganyar-me a mi mateixa defensant una idea que no coneixia i que no era part de mi.

Però hi ha molta gent que no presta atenció i es suma a un moviment per altres interessos. Interessos que desconec totalment.

Ahir tocades les 13h del migdia, un grup nombrós de persones s'atansava a plaça St. Jaume de Barcelona. Se'ls va sentir avançant per la Catedral i l'equip que estàvem desplaçats per cobrir les concentracions programades (i també les improvisades) vam córrer a preparar les càmeres i els micròfons per enregistrar tot el que s'acostava. Anaven amb dues grans pancartes i se'ls veia molt convençuts i atrevits, es menjaven el món, semblava. Es van arreplegar davant de l'Ajuntament de Barcelona davant les mirades perplexes de tots els que érem allí des de ben entrat el matí. La sorpresa no s'acabava aquí; el que duia el micròfon va entonar cants a favor de l'anticapitalisme i va amenaçar d'irrompre a la Generalitat, tot això assenyalant a l'Ajuntament de la capital catalana. Desordre i desconeixement, però per davant de tot perplexitat i incomprensió per part dels qui observàvem el panorama. Incredulitat. El noi que seguia amb el micròfon a la mà va demanar perdó entre riures i va seguir fent broma de la situació i de tot el que suposava la jornada que la resta de la gent estava defensant. Entre els capitosts d'aquest grup de manifestants, s'anaven fent comentaris que anaven des de "ostia tio que nos hemos equivocao, que aquí no es"  fins a "que coñazo vámonos a otro sitio, qué hacemos aquí?". Això últim és el que em preguntava jo en veure'ls allà plantats defensant qui sap què. Com a estudiant i com a patidora de les pujades de preu dels crèdits i de les reduccions de beques i de les greus retallades en ensenyament em vaig sentir avergonyida d'aquell grup que va anar allà únicament a fer soroll i a aprofitar el dia de festa per unir-se a la causa.

Per coses com aquestes no m'he sumat mai a una manifestació ni a una concentració com era el cas d'ahir a St. Jaume, perquè no m'encasellin dins aquesta part de joventut que no coneix res del que es cou al seu país i que no és conscient de la realitat i de la gravetat dels fets i les paraules que s'han d'anar a defensar. Hagués preferit no presenciar aquella situació, però aquestes coses ensenyen als qui encara ens queda molt per aprendre dels qui es creuen que ja ho tenen tot après.