Després d’un apunt de reflexió em toca l’apunt de posar els
punts sobre les i’s.
1. En
general.
- No
s’han de repetir cada any els mateixos podis.
- No
s’entén que es puntuïn millor als equips per qui són o quina relació tenen amb
tal càrrec, com tampoc s’entén que hi hagi una diferència de més d’un punt
entre un jutge i un altre.
- No
s’entén que un campionat a nivell autonòmic un equip passi per davant de tots els
que el van superar en un campionat territorial. Què passa amb els jutges de Girona?
- Tampoc
es comprèn que al provincial de Barcelona assoleixin el podi uns equips que
porten unes coreografies que no compleixen ni la meitat dels requisits mínims
perquè un show sigui puntuable. Què passa amb els jutges de Barcelona?
2. Girona.
- Podi:
1r Blanes. 2n Aulet de Celrà. 3r Sarrià.
- 1r
Blanes. El patinatge és impecable i elegant, una de les millors escoles de
patinatge que es poden trepitjar. Un resultat racional.
- 2n
Aulet de Celrà. ¿És una casualitat que des de fa dos anys l’equip que queda per
darrera seu el superi al campionat de Catalunya? Jo crec que no. Jutges de
Girona, comença a olorar a socarrim. No opino de la coreografia perquè no l’he
pogut veure, però molts entrenadors de patinatge aliens a la competició
asseguren la falta de demostració de tècnica.
- 3r
Sarrià. N’he fet un anàlisi exhaustiu. Valoració personal sobre diferents
aspectes de presentació i tècnics. El primer que salta a la vista és la
familiaritat de la presentació: “El desig de volar” uns globus que s’alcen
enlaire agafats d’un cordill, un element que no és sorpresa, doncs percep des
de que entren a pista i els deixen en un racó. PA Blanes FP va presentar fa
dues temporades un show “Avui volaré” on duien uns estels lligats d’un cordill.
Pel que fa a aspectes tècnics: les formacions no són precises, en cap moment es
veuen nítides i ordenades; escassetat de passos, molts es poden reconèixer dins
el repertori del CP Sant Celoni, així com la música que fa servir el conjunt de
Sarrià en aquest número; falta d’harmonia i errades en quant a coordinació amb
els globus, ja que en moltes ocasions s’enrotllen entre ells o s’escapen cap al
sostre; es compten fins a 2 caigudes. http://www.youtube.com/
3. Barcelona:
- Podi:
1r Sant Celoni, 2n Sant Just, 3r Sant Bonaventura.
- 1r
Sant Celoni: trobem a faltar harmonia en la música, en els moviments i en la
relació d’ambdós; no hi ha treball del vestuari; només hi ha un exemple clar de
relació idea-música; hi ha excés de parades que trenquen el ritme.
- 2n
Sant Just: no he vist la coreografia, però com en el cas de l’Aulet, el nom hi
fa molt segons afirmen molts tècnics.
- 3r
Sant Bonaventura: absència de velocitat, moviments i tècnica; immobilitzacions
excessives; no hi ha relació vestuari-música-idea. http://www.youtube.com/
4. Noms,
maletins, qui sap què...
Estic molt farta de tanta merda. No
sé si es que es pensen que no ho veiem... M’estimo massa el patinatge com per
plantar-me i dir: fins aquí he arribat. Però és que motius no en falten.
Senyors jutges i gent endollada/privilegiada, se us hauria de caure de la cara
de vergonya: a vostès jutges per puntuar sota criteri personal sense fer cas del
reglament i als equips per presentar coreografies plenes de no-res o copiades
fins a l’última línia de maquillatge, que també feu servir el reglament per
posar al terra després de fregar. Ja n’hi ha prou de jugar així amb la gent. No
entenc en quina mena de sistema federatiu estem inscrits però això no és normal
i no s’agafa per enlloc. Prou disbarats i prou tripijocs que tots plegats
sembleu nens petits. Les normes estan per complir-les i no s’hi val tu sí i jo
no. Som els més grans els que ens n’adonem de tot el que feu, però i els més
petits que també competeixen sota aquesta màfia? M’hauria de mossegar la
llengua però és que això ja és massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada