28 de març del 2012

Pinspire

Aquesta tarda, per casualitat m'he trobat aquesta pàgina web: Pinspire
No n'havia sentit a parlar i he començat a remenar i l'he trobat molt interessant. Des de fotografies, pentinats, maquillatge i moda, fins a decoració i propostes per fer regals econòmics o manuals. 
L'organització per categories fa que la cerca sigui molt fàcil, dinàmica i visual; si et registres pots fer repin de tot allò que et cridi l'atenció i, naturalment, pots pujar els teus propis pins.


(clica la imatge per ampliar-la!)

27 de març del 2012

Inesgotables?


Les nostres vides es basen en somnis. En hores d’imaginació i d’escriure plans perfectes. Però, de que s’alimenten aquests somnis? D’esperança? D’esforç?
Fins a quint punt és sa viure dels somnis? Som capaços d’alimentar-los per molt temps?
No sé si n’hi ha prou amb això per fer-los possibles. La perseverança i la il·lusió no duren per sempre, no són inesgotables. O sí? I l’estima i la passió? Són suficients per seguir endavant?
No sé on perdem les ganes de fer o l’energia per canviar i per fer que cada dia sigui diferent... Sembla que els dies estiguin atrapats en paraules pessimistes i apagades.
Quan vam deixar de viure dels somnis i de les il·lusions? Dels xiuxiuejos i les mirades?


26 de març del 2012

Encara és de dia


Després d’una dormida interminable el dia se m’ha presentat d’esquenes. De camí a Barcelona he pensat: quan torni serà de nit i seguiré igual. Però a la tarda he sortit a la plaça i era de dia. ENCARA és de dia!
Durant els últims mesos vivia una tornada negra que no m’ajudava amb els mals de cap. Però ara miro per la finestra i veig com el sol es va desfent i com canvien els colors del cel, com els cotxes tornen a casa. Però la gent segueix fent cara d’avorriment i tanca els ulls. Les piles s’esgoten. Hi ha gent inquieta, altres que llegeixen i altres que escolten música...
I jo estic una mica més viva perquè és de dia, perquè encara queda llum, perquè els meus ulls no s’adormen. Perquè en aquests minuts de més que gaudeixo de les espurnes del sol evito capficar-me en tot allò que no funciona, en tot el que voldria canviar i no canvio... I quan arribo a aquest punt, al d’escriure qualsevol cosa, no puc evitar fer-me la mateixa pregunta de sempre: quan deixaràs de pensar en com ser feliç? Quan deixaràs de pensar en que aparegui una persona que et robi els sospirs?
Gasta els minuts en riure, deixa de mirar a cada moment en la mateixa direcció: perd el nord i no busquis el sud. Vacil·la, cau, clava’t pedres als peus i aixeca’t. Dedica’t a escriure records i somriures, a eixugar-te les llàgrimes, a desar-ho tot a la teva memòria i poder-ho reviure tantes vegades com vulguis...

19 de març del 2012

Be braver

When a woman loves a man…
I see all the looks and the faces. Keeping silent all around. They are all strangers for me. Are they gonna die?
When a woman loves a man…
Music flowing in my ears. No one else can’t listen it…
Am I gonna die? Will I change my mind?
Da da… All the smiles that we have never shared. All the lovely words that we have never spoken to each other. All the stars that we have never looked at. All the things that we have never done. All the kisses and the hugs that we have never felt. The story that we have never started…
In the meantime I’ll be enjoying the silence of your soul. I'll go on jumping on the sighs that you bring to my world. 

16 de març del 2012

Botón rojo activado

“No existe ningún problema que no pueda curarse con un baño de agua caliente, un vaso de whisky y un devocionario.”
(Come, reza, ama – Elizabeth Gilbert)


Cambio el baño por una sonrisa. El whisky por un par de patines. Y el devocionario por un cuaderno con banda sonora.
Una fórmula que me asegurará alegría y lágrimas. La suma de sentimientos reflejará en mí todo lo increíble de cada una.
En este momento de mi vida intento desechar la parte terrible de mis recuerdos, el daño que causaron en mí algunas personas. Voy construyéndome encima de mis errores, mis fracasos y mis pequeños logros.
¿Pero por qué sigo viviendo días que pasan desapercibidos? ¿Por qué tengo la sensación de que nada avanza?
Será que me sigo recordando que hay algo que no me deja ser feliz. Será que han tocado mi imán y mi botón rojo para que vuelvan a funcionar después de mucho, mucho tiempo…

14 de març del 2012

Guárdalo, disfrútalo.


Probablemente fuera tu alma gemela. Lo que pasa es que no sabes lo que eso significa. La gente cree que un alma gemela es la persona con la que encajas perfectamente, que es lo que quiere todo el mundo. Pero un alma gemela auténtica es un espejo, es la persona que te saca todo lo que tienes reprimido, que te hace volver la mirada hacia dentro para que puedas cambiar tu vida. Una verdadera alma gemela es, seguramente, la persona más importante que vayas a conocer en tu vida, porque te tira abajo todos los muros y te despierta de un porrazo. Pero ¿vivir con un alma gemela para siempre? Ni hablar. Se pasa demasiado mal. Un alma gemela llega a tu vida para quitarte un velo de los ojos y se marcha. Pero a ti no te da la gana de soltarlo. Esa historia se acabó. Su función era darte una sacudida, sacarte de lo que no funcionaba, macharte un poco, hacerte ver tus obstáculos y adicciones, romperte el corazón para que entrara luz y desesperarte y hacerte descontrolar tanto que no te quedara más remedio que cambiar tu vida. Ése era su cometido y lo ha hecho a la perfección, pero ya se acabó. Y no te da la gana de archivarlo. Olvídate del tema. Échalo de menos, mándale luz y amor cuando te acuerdes. Aunque te de miedo deshacerte de sus últimos trocitos y te de pánico plantearte lo que te puede pasar si te quedas sola. Pero tienes que entender que si liberas el hueco que tienes dedicado a obsesionarte en eso, te va a quedar un vacío en la cabeza, un espacio abierto, una puerta. ¿A qué no sabes que va hacer el universo con esa puerta? Entrar por ella. Deja de bloquearla.
(Come, reza, ama – Elizabeth Gilbert - Adaptación)
Quizá ahora lo esté dejando atrás aunque no lo olvide. No sé si es tarde, o si he desperdiciado mis energías y mis pensamientos en intentar retenerlo durante todo este tiempo. Quizá ahora sea el momento de guardarlo y disfrutarlo como un recuerdo del pasado, huyendo de un presente gris y melancólico. A pesar de todo sigo queriendo a mi alma gemela como el primer instante, cuando supe que le amaría para siempre. Es momento de cambiar esa forma de entenderlo, de vivir ese recuerdo sonriendo. Puede que esté acostumbrada a vivir sufriendo por no haberlo tenido, pero ya no queda más opción que esa…

13 de març del 2012

Ment apropiada


Pujo al cotxe i un sospir m’atabala i tinc un nus al coll que fa dies que m’acompanya. Encenc les llums i començo a deambular amb el cap recolzat enrere, amb les cames entumides i els ulls que se’m van aclucant. Tot a fora és negre i el meu cap divaga i es perd entre un cúmul de no-res que no em porta enlloc... i penso en el fragment que acabo de llegir. En com dibuixa l’ombra dels meus últims dies...

"Des del passat remot fins al futur ignorat la meva ment s’apropia frenèticament pels confins del temps, abordant dotzenes d’idees per minut sense control ni disciplina. Això en si no suposa necessàriament un problema; el problema és l’estat d’ànim que acompanya al pensament. Les idees alegres em posen de bon humor, però de cop torno a la preocupació obsessiva i espatllo el tema; i llavors recordo un moment d’indignació i torno a tenir calor i em cabrejo; però llavors la meva ment decideix que és un bon moment per compadir-se i em sento sola una altra vegada. Al cap i a la fi som el que pensem. Els sentiments són esclaus dels pensaments i un és esclau dels seus sentiments..."
(Come, reza, ama – Elizabeth Gilbert)

11 de març del 2012

Boomerang


(Mahima H)

La mentira es como un boomerang. En algún momento lo lanzas, para salirte del paso. Una pequeña escusa. Pero tarde o temprano acabará volviendo y como más fuerte lo hayas lanzado, con más fuerza estará de vuelta.
Siempre ronda alrededor. Es como un punzón. El primer pinchacito es de alfiler. Pero le seguirán estocadas crueles, duras. Un choque doloroso.
Las mentiras descubrirán verdades.
¿Recuerdas cuando jugaste tu mentira? No las evites por si vuelven, evítalas para no causar en otros, lo que preferirías no haber vivido.


(dimarts, 31/05/11)

9 de març del 2012

Gotye & Kimbra

You can get addicted to a certain kind of sadness like resignation to the end. Always the end...
So, when we found that we could not make sense, well... you said that we would still be...
Have you said something about it?

6 de març del 2012

Una cruzada


“Cuando te pierdes en un bosque, a veces tardas un rato en darte cuenta de que te has perdido. Te puedes tirar un buen tiempo intentando convencerte de que te has alejado un poco del camino, pero que lo vas a encontrar de aquí a nada. Entonces cae la noche sin parar, y sigues sin tener ni idea de donde estás, y ha llegado el momento de admitir que te has apartado del camino, tanto que ya no sabes ni siquiera por dónde sale el sol.”
(Come, reza, ama – Elizabeth Gilbert)

Olvidas el brillo, el resplandor. El calor y su caricia en las mejillas. Ya no te sonrojas. Alma huidiza y suicida que se aleja y te abandona. Frío y niebla en tu mirada, noche duras y sin alba. Zozobrando y de puntillas, andando, perdiendo la entereza.
Hojas caen a tu paso, se llevan los recuerdos, los abrazos. Tras de ti quedan susurros, gestos secuaces de una prohibición escrita. Cambia el rumbo y el destino. Obvia la colonia y el latido. Mente insulsa y sin carisma que deja un sueño volátil…

5 de març del 2012

Enfermizo


Me tiembla el alma,
la media sonrisa dibujada.
Mirada fundida entre un recuerdo que no acaba.
El sabor tierno de un destello que baila entre las notas...
Durante los días... y las horas.
No hay más besos, ni hay palabras.
No existe el avance.
Sólo queda un mero instante.
Difuso.
Inquietante…

1 de març del 2012

45 minuts


Director Àrea Esportiva del Circuit de Catalunya
45' ha tardat la 1a noia a fer una pregunta als pilots de la  Forum al 

Semblarà una tonteria, un simple detall als ulls de molts. Però aquesta frase tan senzilla m'ha fet somriure, m'ha fet feliç. He estat davant de personatges increíbles del món del motor. Amb el magnífic De La Rosa, una pregunta de tu a tu, al igual que amb Marc Gené. A escassos metres tenia 4 homes que s'han posat a més de 300 km/h, que tenen a les seves mans els botons per tocar el cel...

Una molt bona experiència sense dubtes! Ho recomano a qualsevol fan de la F1 per a la propera ocasió.