Les nostres vides es basen en somnis. En hores d’imaginació
i d’escriure plans perfectes. Però, de que s’alimenten aquests somnis? D’esperança?
D’esforç?
Fins a quint punt és sa viure dels somnis? Som capaços d’alimentar-los
per molt temps?
No sé si n’hi ha prou amb això per fer-los possibles. La perseverança
i la il·lusió no duren per sempre, no són inesgotables. O sí? I l’estima i la
passió? Són suficients per seguir endavant?
No sé on perdem les ganes de fer o l’energia per canviar i
per fer que cada dia sigui diferent... Sembla que els dies estiguin atrapats en
paraules pessimistes i apagades.
Quan vam deixar de viure dels somnis i de les il·lusions?
Dels xiuxiuejos i les mirades?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada