Escriuria i parlaria de tu però estic lluitant contra mi
mateixa per superar-ho, debatent amb les meves ganes de donar-li més voltes.
Estic intentant fugir. De moment és un intent aferrissat de fer-me creure que
no ets enlloc.
I mentrestant, la resta de coses venen maldades... Sempre
tens èpoques a la vida que dius: tot em passa a mi, tot em surt malament, què
més em falta?, PERQUÈ?... Però et poden passar encara més coses i pots estar
pitjor que estaves al principi, i quan penses que RES més pot arribar: ARRIBA.
Estic en un moment difícil, i tant debò només fos per tu,
però la veritat és que se m’estan ajuntant situacions que no encaixo i no trobo
les forces per poder afrontar-les. Voldria trobar un alleujament, un moment de
respirar i que després del sospir no hagués de patir una altra vegada. Tots
necessitem una treva, però la meva no hi és. I al meu voltant només hi veig
ombres, siluetes i les mans que se m’atansen estan massa lluny per poder
acostar-m’hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada