D'això fa més d'un any, i encara recordo com em vas rebre aquell dia després de llegir-ho...
Filosofia "de vida"
Comença el dia.
Puc creure que el meu dia d'ahir s'haurà convertit en avui, i l'avui, exactament igual que ahir, serà el mateix que demà. I l'altre, i l'altre. Sabent això, un dia podria viure'l a la meva manera, sense que ningú tingués la llibertat de decidir sobre la meva pròpia llibertat, que es veu sobrepassada a cada punt i moment. Realment tenim aquest poder sobre nosaltres mateixos? Seria molt fàcil que es repetís un dia durant tots els de la nostra vida, més fàcil seria doncs, poder triar-lo, que ens diguessin: "Mira, viuràs cada dia de la resta igual que avui. La teva vida cedirà davant de com actuïs avui". Tothom s'espavilaria en treballar en allò que sempre ha desitjat, en viatjar, en canviar alguna decisió. També hi hauria qui cometria errors i se’n penediria cada dia, com un cercle. Puc sotmetre la meva vida a un patró, però vulgui o no, cada dia, per poc que sigui, es diferenciarà dels altres. Per un somriure o per una llàgrima, per una mirada o per un sospir. Puc creure en les utopies dels filòsofs, deixar-me portar per les seves paraules i creure-hi fervorosament, com qui creu en un Déu. Puc creure que una persona deixarà de ser egoista per tornar-se altruista, i que actuarà en benefici global. Puc pensar que si desenvolupem les nostres capacitats intel·lectuals ascendirem a un món on tot gira al voltant d’això, o que pel sol fet de filosofar o governar un país seré millor que el qui escombra els carrers.
PD. Espero que el dia d'ahir no torni a repetir-se avui i demà i passat també. Però tampoc espero viure cada dia un gran premi on l'Alonso ocupi el primer i el segon i el tercer lloc. Tampoc m'agradaria passar-me'l de festa, ni dormint fins tard. Tampoc discutint-me sobre la sele amb el meu pare, o discutint-me amb la meva mare sobre si fer això o allò, ni enfadant-me amb la meva germana. No me'l passaria amb els meus amics. No triaria res d'això. El que vull és que cada dia contribueixi una mica més a fer possible tot el que vull aconseguir. Sense grans fets ni grans decepcions. S'acceptaran els problemes i es rebran les bones notícies. Potser algun dia m'adonaré que un camí difícil tindrà molt mèrit, i que les hores i dies d'esforç i que els cops contra els murs d'1 metre d'ample, hauran valgut la pena. espero que estiguis sempre al meu costat per presenciar com em clavo les hòsties del segle i com intento aixecar-me, que em vegis somriure en complir una cosa que desitgi. Apa, que començo bé el dia jo també.. plorant com una madalena, tot i que ja tocava, que feia dies que no plorava. Espero que avui no sigui un d'aquells dies en que t'hagis de menjar el món, que si hagues de ser proporcional a l'esforç que has fet i que fas, et quedaries massa tip. Però això no significa que hagi de ser un dia de problemes ni molt menys. Que sigui un dia, com un altre, que vingui el que hagi de venir i a fer-ho el millor que poguem. Gràcies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada