Escriuria sobre tu, sobre la teva mirada, i parlaria dels teus llavis. Intentaria entendre aquest humor que em descol·loca. Reviuria la olor del teu coll, trencaria les busques del rellotge i faria desaparèixer els oceans i les distàncies per poder tenir-te, ni que fos una vegada. Tastar-te el somriure i els cabells, perdrem en els teus braços i escol·lar-me entre els teus pensaments.
Ni que fos una vegada, i ben lluny d'aquí...
Jo he decidit no fer-ho, si total, he de oblidar, no puc recrear-me en pensar-hi i escriure per a ell.
ResponEliminaPetons!
Què faria ara... i per què no fer-ho? O tal vegada ho hages fet aprofitant que el món s'acabava (encara que fóra mentida). :-)
ResponEliminaatlantis2050.blogspot.com