16 de desembre

Fortalesa i valentia són dues de les paraules que et defineixen. Avui fas 42 anys encara que no vulguis reconèixer-ho i t’agafis a l’excusa que et confonen amb la meva germana gran. I la veritat és que la gran majoria del temps ho sembles.

Em dones la vida i ets un dels meus pilars, no cal que ho digui. Tenim enganxades i això és el que realment ens fa estar unides.

Cançons enregistrades i nits sense dormir. Vacances i dies d’estudi. Plors i riures que dibuixen la meva història, que no tindria sentit sense la teva.

Gràcies per no enfonsar-te, per tirar de nosaltres quan ni tu tens força. Ets la nostra base i crec que mai no podrem agrair-t’ho el suficient.

Felicitats Mama. 

Incredulitat

Una jove afganesa és violada i després condemnada a presó. Quan he sentit això a les notícies no me’n sabia avenir. Penso en la desigualtat social que vivim aquí i ja em poso les mans al cap, però sentir una cosa així és esgarrifós i és gairebé impossible de creure.

L’altre dia ho parlava amb una amiga i és que, puc comprendre la diversitat de religions i de creences però el que mai podré acceptar, com a dona i com a ciutadana d’un món que tendeix a “evolucionar”, és el fanatisme que porta a accions desmesurades contra les dones i contra els drets humans reconeguts universalment que haurien de passar per sobre de qualsevol llibre sagrat o d’una ideologia per molt que hagi estat instaurada des de fa molts segles.

No puc comprendre les figures i les lacres retrògrades que encara contaminen el món i el desenvolupament social i ideològic que neix o es remodela amb les noves generacions. Potser la meva opinió també és fruit d’una mena d’estancament dins el rebuig a l’herència cultural i religiosa. Un bon debat ideològic i de renovació crítica.