Avui tu tens la solució. Atrevit, descarat. Amb el foc m’hagués
deixat endur, m’hagués cremat, perquè avui no sento les ferides. Arrenca’m el
cor, agafa’m fort, teva.
Avui tu tens la solució, i jo, perduda en el meu cap, vull
sortir-ne, caure, sense frens, bogeria, fent un salt, fugint de les busques del
rellotge.
Avui em cremaria, una vegada, i una altra, i una altra. Em
quedaria esperant, feta cendres, un final que mai no arribaria...
Tu... no tens la solució, però avui faries, que per un
instant, deixés de pensar, de sentir les veus i el mal que m’ofega. Vull perdre’m
en el foc. Silenci, respiració, arrenca’m el cor... Agafa’m fort... Vull sortir
d’aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada