Fa dies que no penso. Fa dies que no em sento parlar. Com si estigués perduda
dins un no-res, perquè dins meu s’està creant un buit.
No sento bogeries ni lamentacions. Sento una pena terrible dins el cos, al
cor. I res més.
Quan vull concentrar-me m’agafa l’ofec, i torna. Se’m fa un nus al coll, l’estomac
se’m regira. I el cap em bull, m’explota i el cor segueix parat. Em trenco, i
encara sóc conscient, noto com em perdo, com el dolor em maltracta i els
records infinits i tendres em reboten per dins, les imatges no paren de
repetir-se...
Sento la seva veu sàvia i les seves mans robustes. I sé que encara hi és.
Està aquí amb mi... Però no puc evitar les llàgrimes, s’acosta... Només el vull
amb mi, per sempre...
No veig la meva ànima sense la seva...
Up in flames - Coldplay
Tot pot tornar a ésser com abans. No sé quina és la clau, penso que el temps, però no sempre és així.
ResponEliminaAl meu post d'avui tens un petit encàrrec! Aviam que et sembla :)
Petons maca!
tant debò sigui així. ara escriurem les últimes memòries...
ResponElimina