Encara no sé ben bé com sortirà això. Ho vaig intentar una vegada però la mandra em va superar. Ara estic més animada, amb ganes d'escriure. Vaig fent i desfent. Estreno un blog totalment diferent al que he començat a la Universitat. Aquest serà plural, a dies notícies i altres pensaments, descripcions, el que sorgeixi, com si es tractés d'un anunci de cites del diari. Busco escriure, alliberar-me i tenir algun que altre lector o el que sorgeixi.
El que més em preocupa és decepcionar-me a mi mateixa. Hi haurà dies que no podré parar de publicar i èpoques de sequera de paraules... Hi ha èpoques i èpoques. I jo, tingui alts o baixos a la meva vida, sempre tindré una espineta clavada, unes paraules que anireu veient en els meus escrits a mida que vagi publicant línies. Les paraules màgiques i exactes que descriuen i guien la meva manera de viure i de pensar en depèn quins aspectes, les paraules que constitueixen la meva gran veritat.
Fins aquí, els cinc cèntims que feien falta per trencar el gel.
Demano col·laboració i crítiques per part dels qui llegiu les entrades!
aqui tindras un lector fiel al que acabas de mig animar per donarli vidilla al seu bloc! :)
ResponEliminagràcies Sergi! :)
ResponElimina