When she was just a girl she expected the world, but it flew
away from her reach... So she ran away in her sleep...
Quan només era una nena somniava en tenir el món a les meves
mans, però aquest desig es va allunyar... El meu somni s’escapava...
Són tantes les coses que somnies i desitges quan ets una
nena que sembla que el cap no tingui mesures. És una de les coses més boniques
que conservo. No tenia límits. A les tardes quan em llegien contes, quan em
disfressava i m’inventava una vida diferent cada vegada. Però crec que res de
tot això ha canviat, els somnis potser si, la manera de dibuixar-los, també.
Aquell esperit i aquella innocència segueixen amb mi. Cada dia tinc més ganes
de seguir somniant, d’inventar-me una persona, un lloc, una professió. A
vegades li poso música i li poso patins perquè vagi més ràpid. Són metes com
estrelles fugaces, brillen amb força però en un tres i no res desapareixen del
mapa deixant un petit rastre que tard o d’hora també s’esvaeix.
La vida et regalarà moltes coses boniques, tantes, que
semblarà que no les puguis viure totes; però tranquil·la princesa, que gaudiràs
de la vida com ningú si t’esforces, si mostres un somriure sincer als qui t’envoltin,
si ets tu mateixa.
Segueixo essent la mateixa nena que somniava amb la vida
perfecta, una vida que no té, que tot just comença a esbossar.
La mateixa que somnia amb l’amor i la sort agafades de la
mà..
Espero que continuis siguent sempre la mateixa nena que somiava amb una vida perfecta, perquè per molt que les coses mai vagin bé, si conservem el nen o la nena que portem dins la vida és més fàcil i més bonica! Si això li sumes la bogeria... per molt malament que vagin les coses... t'ho passes de conya! I els altres que pensin i diguin el que vulguin! O no? :)
ResponElimina