Non-stop

Hi ha mil caràcters, multitud de virtuts i defectes. Alguns que enamoren i altres que et porten a la ignorància, a la indiferència. Cada persona és un món –això que sempre es diu-, un repte, un somni o una història trepidant.

La extraversió és de fàcil riure, inclús a llàgrima viva, et crida, no deixa que els ulls es tanquin ni que la mirada s’esgoti. Darrera d’això, la timidesa aflora poruga, covard, deixant entreveure espurnes de la realitat sincera. Els ulls fugissers mantenen el ritme de les seves paraules boges. Les mans, inquietes i tremoloses, atrapades sota un cap que no para de donar voltes.

Tant debò deixessis fer tastet d’una veu dolça i assossegada; d’una mirada intensa i reposada; d’unes mans afables, tendres amb ganes d’aventures i de polsos.

La bogeria de les ànimes trasbalsa les ments, els comportaments de tots els qui ens envolten. No deixis que el món t’aturi ni et faci accelerar. Deixa que l’olor de la colònia et faci girar quan passi pel teu costat. Redueix la velocitat i abaixa la finestreta, deixa caure el braç i que el sol et faci aclucar els ulls. Intenta volar i gaudir l’aire que ara, de nou, t’arriba. Agafa l’alenada fresca. Torna’t insolent i fes-me patir, dóna’m un motiu per seguir aquí, dibuixant somriures i traçant lletres a la pantalla...