1 de maig del 2012

Fugides




Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.

Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.

Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.

Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.

Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.



Hi ha cançons que semblen escrites ben bé a propòsit, que dibuixen l'entorn que t'acompanya en un instant concret...
Aquesta cançó fa dies que la sento en engegar-se l'alarma de la televisió, a la mateixa hora, al mateix canal. I avui m'he decidit a buscar-ne la lletra i llegir-me-la cuidadosament, amb els llavis petits i la mirada ennuvolada per un vel trist i apagat. El sospir en llegir l'última línia m'ha donat l'empenta per intentar desfer-me de tot això...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada